Buho21 - red social y juegos online Multijugador  |  Juegos  |  VIP  |  Clubis  |  Software  |  Foros  |  Búsqueda
e pluribus unum

Para participar en los foros debes identificarte en la web. Gracias.
«1516171819»
20/07/2007 23:23
-para los suicidas: Amarae Vitae Dulcis Exitus
( es dulce salir de esta amarga vida)
-para los q opinan lo contrario: no hay nada en este mundo por lo q valga la pena suicidarse
-para los enfermos de amores: -llegará un momento en q creas q todo ha terminado, ese será el principio.
-lo q nadie puede hacer por ti es superar el desánimo y la desesperanza.
-todo lo q se hace por amor está por encima del bien y del mal.
-mira la película Moulin Rouge, te animará mucho.
-llora en el hombro de un buen amigo q t comprenda, a ser posible q sea cariñoso.
-escucha música de los cancioneros del renacimiento: -uppsala
-de palacio
-de la colombina
-de medinaceli
-asiste a un curso de terapia floral o aromaterapia.
-haz un viaje muy largo, por ejemplo a las islas Kiribati, y quédate allí pescando y comiendo fruta tropical hasta q se te pase, y si no se te pasa nunca...te quedas allí para siempre.
-para los q les gusta la publicidad:
-chupa chups, the pleasure of sucking
-fujifilm, fotos perfectas para un mundo imperfecto
-versace, el imperio del exceso
-el nuevo anuncio de Dolce&Gabanna
20/07/2007 11:58
Cristóbal de Morales (Sevilla, 1500 - Málaga o, según otros, Marchena, 1553) es el principal representante de la escuela polifonista andaluza y uno de los tres grandes, junto a Tomás Luis de Victoria y Francisco Guerrero, de la composición polifónica española del Renacimiento. Su música es vocal y sacra, con sólo un par de excepciones. Es, sin duda, el mejor compositor español de toda la primera mitad del siglo XVI y su fama, que se extendió inmediatamente por Europa, pervivió durante los siglos siguientes
20/07/2007 11:54
:)
20/07/2007 11:47
Ensisdeus! Muchas gracias, amigo! Me ha encantado! Incubos, espíritus y fantasmas perdidos en paisajes muertos, oscuros y desolados, con bosques y lagos perdidos y helados. Gracias!
20/07/2007 11:45
LAMENTABATUR JACOB
Lamentabatur Jacob de duobus filiis suis: Heu me, dolens sum de Joseph perdito,
et tristis nimis de Benjamin ducto pro alimoniis; Precor caelestem Regem,
ut me dolentem nimium faciat eos cernere.
Prosternens se Jacob vehementer lacrimis pronus in terram,
et adorans ait. Precor caelestem Regem, ut me dolentem nimium faciat eos cernere.

Se lamentaba Jacob por sus dos hijos: “¡ay de mí! Estoy afligido por la desgracia de José
y muy triste por la partida de Benjamín en busca de alimentos. Ruego al rey celestial
que me permita a mí, apenado extraordinariamente, verlos.”
Postrándose Jacob enérgicamente en tierra,
con lágrimas e implorando dijo: ruego al rey celestial que me permita verlos.
20/07/2007 11:41
Este poe-ma está dedicado a PAKHTATOR, espíritu inquieto y aventurero, y como Dorian Gray, una personalidad fascinante.


PAIS DEL SUEÑO

Por un camino oscuro y yermo
que asolan ángeles enfermos,
donde Noche es el icono
que reina erguido en negro trono,
he llegado aquí como pude
desde esa última y brumosa Tule;
¡desde un clima salvaje, sublime y reacio
que mora fuera del tiempo y el espacio!

Valles sin fondo y ríos sin cauces
y grietas y cuevas y titánicos sauces
cuyas formas al hombre escamotean
las lágrimas que por doquier gotean;
montañas que hunden sus laderas
en mares abruptos, sin riberas;
mares que elevan sus olas airadas
hasta los cielos envueltos en llamas;
lagos que extienden, sin cesar, a espuertas
sus aguas solitarias, solitarias y muertas,
sus aguas quietas, quietas y heladas
debido a la nieve de los lirios y calas.

Junto a los lagos que a espuertas
extienden sus aguas solitarias y muertas,
sus aguas tristes, tristes y heladas
debido a la nieve de los lirios y calas;
junto alas montañas, cerca del río
y de su murmullo eterno y sombrío;
junto al bosque gris, en el pantano lacio
donde viven la nutria y el batracio;
junto a las tenebrosas lagunas
donde tienen los íncubos sus cunas;
en los rincones más vulgares
y los más mustios lugares;
allí el viajero encuentra, alelado,
amortajadas memorias del pasado,
formas que suspiran inquietantes,
y aterran a su paso al visitante;
espectros de amigos que concedieron
sus restos agónicos a la tierra... y el cielo.

Para aquél cuyos pesares son legión
es sedante y apacible esta región.
Para el espíritu que avanza rodeado
de sombras es, ¡oh, todo un Eldorado!
Pero el viajero, al atravesarla,
no debe demorarse en escrutarla;
jamás los frágiles ojos humanos
podrán posar la vista en sus arcanos;
lo quiere así su rey, que ha vedado
alzar el tenue párpado cerrado;
de modo que la infausta alma que pasa
ve lo que ve tras un velo de gasa.

Por un camino oscuro y yermo
que asolan ángeles enfermos,
donde Noche es el icono
que reina erguido en su negro trono,
he vuelto a casa como pude
desde esa última y brumosa Tule.


20/07/2007 11:03
Chanso) - vers 1204 -1208 - ( Chanson )
I

Ar me puesc ieu lauzar d'Amór,
Que no-m tol manjar ni dormir;
Ni-n sent freidura ni calór
Ni no-n badalh ni no-n sospir
Ni-n vauc de nueg arratge
Ni-n soi conquistz ni-n soi cochatz,
Ni-n soi dolenz ni-n soi iratz
Ni no-n logui messatge;
Ni-n soi trazitz ni enganatz,
Que partitz m'en soi ab mos datz.
1

Maintenant je peux vraiment chanter les louanges de l'Amour.
Il ne me prive plus de repas ni de sommeil.
Je n'endure plus par sa faute ni la froidure ni la chaleur.
Plus de vaines attentes, plus de longs soupirs,
plus de vagabondages nocturnes.
Ni conquis, ni tourmenté,
je n'en suis ni malheureux ni affligé.
Je ne loue plus pour lui les services d'aucun messager.
Je n'en suis plus ni trahi ni trompé
puisque c'est moi qui ai abandonné la partie.

II

Autre plazer n'ai ieu maior,
Que no-n traïsc ni fauc traïr,
Ni-n tem tracheiris ni trachor
Ni brau gilos que m'en azir;
Ni-n fauc fol vassalatge,
Ni-n soi feritz ni derocatz
Ni no-n soi pres ni deraubatz;
Ni no-n fauc lonc badatge,
Ni dic qu'ieu soi d'amor forsatz
Ni dic que mos cors m'es emblatz.
2

Autre satisfaction plus grande encore:
pour lui enfin, je ne trahis ni fais trahir.
Je ne crains plus à ce sujet ni traîtresse ni traître,
ni farouche jaloux me poursuivant de sa haine.
Je n'accomplis pour lui aucun fol exploit,
pour lui je ne suis ni frappé ni renversé
et ne suis non plus ni volé ni dépouillé.
A cause de lui je ne fais point longue et vaine attente
et je ne dis ni que je suis violenté par l'Amour
ni que l'on m'a arraché le coeur.

III

Ni dic qu'ieu mor per la gensor
Ni dic que-l bella-m fai languir,
Ni non la prec ni non l'azor
Ni la deman ni la dezir.
Ni no-l fas homenatge
Ni no-l m'autrei ni-l me soi datz;
Ni non soi sieus endomenjatz
Ni a mon cor en gatge,
Ni soi sos pres ni sos líatz
Anz dic qu'ieu li soi escapatz.
3

Je ne dis plus que je meurs d'amour pour la plus gracieuse,
ni que la belle me fait languir.
Je ne la prie ni ne l'adore,
ne la demande ou la désire.
Je ne lui rends pas l'hommage,
je ne m'abandonne ni ne me donne à elle.
Je ne suis pas son fidèle vassal,
elle n'a pas mon coeur en gage.
Je ne suis ni son captif ni son obligé.
Je devrais même plutôt dire qu'en me sauvant je m'en suis sauvé.

IV

Mais deu hom lauzar vensedor
Non fai vencut, qui-l ver vol dir,
Car lo vencens porta la flor
E-l vencut vai hom sebelir;
E qui venc son coratge
De las desleials voluntatz
Don ieis lo faitz desmezuratz
E li autre outratge,
D'aquel venser es plus onratz
Que si vensía cent ciutatz.
4

Le vainqueur, en vérité,
mérite plus de louanges que le vaincu ,
car il est couvert de fleurs
alors que l'autre on va l'ensevelir.
Ainsi, celui qui étouffe en son coeur
les envies déloyales
qui entraînent actes inconvenants
et autres déshonnêtetés,
de cette victoire, il doit être plus honoré
que s'il avait vaincu cent cités.

V

Pauc pres prim prec de pregador,
Can cre qu'il, cuy quer convertir,
Vir vas vil voler sa valor,
Don dreitz deu dar dan al partir;
Si sec son sen salvatge,
Leu l'er lo larcx laus lag loinhatz
Plus pres lauzables que lauzatz :
Trop ten estreg ostatge
Dreitz drutz del dart d'amor nafratz.
Pus pauc pres, pus pres es compratz.
5

Je tiens pour peu de prix ces subtiles prières du soupirant
qui croit que celle qu'il veut persuader
tournera sa valeur vers un vil vouloir
dont finalement le Droit devra leur faire payer le dédommagement.
S'il suit son sentiment violent,
de lui s'éloignera, vite, et honteusement, la louange.
Je prise plus les gens vraiment louables que ceux trop vite loués:
il est enfermé dans une étroite prison d'otage
le véritable amant blessé du dard d'amour.
J'apprécie moins la récompense si le prix en est trop élevé.

VI

Non voilh voler volatge
Que-m volv e-m vir mas voluntatz
Mas lai on mos vols es volatz.

20/07/2007 10:52
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.



20/07/2007 10:46
'Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis
solutus omni faenore.
Neque excitatur classico miles truci
neque horret iratum mare
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
Ergo aut adulta vitium propagine
altas maritat populos
aut in reducta valle mugientium
prospectat errantis greges
inutilisque falce ramos amputans
feliciores inserit
aut pressa puris mella condit amphoris
aut tondet infirmas ovis.
Vel cum decorum mitibus pomis caput
Autumnus agris extulit,
ut gaudet insitiva decerpens pira
certantem et uvam purpurae,
qua muneretur te, Priape, et te, pater
Silvane, tutor finium.
Libet iacere modo sub antiqua ilice,
modo in tenaci gramine:
labuntur altis interim ripis aquae,
queruntur in Silvis aves
frondesque lymphis obstrepunt manantibus,
somnos quod invitet levis.
At cum tonantis annus hibernus Iovis
imbris nivisque conparat,
aut trudit acris hinc et hinc multa cane
apros in obstantis plagas
aut amite levi rara tendit retia
turdis edacibus dolos
pavidumque leporem et advenam laqueo gruem
iucunda captat praemia.
Quis non malarum quas amor curas habet
haec inter obliviscitur?
Quodsi pudica mulier in partem iuvet
domum atque dulcis liberos,
Sabina qualis aut perusta Solibus
pernicis uxor Apuli,
sacrum vetustis exstruat lignis focum
lassi Sub adventum viri
claudensque textis cratibus laetum pecus
distenta siccet ubera
et horna dulci vina promens dolio
dapes inemptas adparet:
non me Lucrina iuverint conchylia
magisve rhombus aut scari,
siquos Eois intonata fluctibus
hiems ad hoc vertat mare,
non Afra avis descendat in ventrem meum,
non attagen Ionicus
iucundior quam lecta de pinguissimis
oliva ramis arborum
aut herba lapathi prata amantis et gravi
malvae salubres corpori
vel agna festis caesa Terminalibus
vel haedus ereptus lupo.
Has inter epulas ut iuvat pastas ovis
videre properantis domum,
videre fessos vomerem inversum boves
collo trahentis languido
positosque vernas, ditis examen domus,
circum renidentis Laris.'
haec ubi locutus faenerator Alfius,
iam iam futurus rusticus,
omnem redegit idibus pecuniam,
quaerit kalendis ponere.

(Horacio: Épodos, II)



20/07/2007 10:32
Being Boring

I came across a cache of old photos
And invitations to teenage parties
"Dress in white" one said, with quotations
From someone's wife, a famous writer
In the nineteen-twenties
When you're young you find inspiration
In anyone who's ever gone
And opened up a closing door
She said: "We were never feeling bored

'Cause we were never being boring
We had too much time to find for ourselves
And we were never being boring
We dressed up and fought, then thought: "Make amends"
And we were never holding back or worried that
Time would come to an end

When I went I left from the station
With a haversack and some trepidation
Someone said: "If you're not careful
You'll have nothing left and nothing to care for
In the nineteen-seventies"
But I sat back and looking forward
My shoes were high and I had scored
I'd bolted through a closing door
I would never find myself feeling bored

'Cause we were never being boring
We had too much time to find for ourselves
And we were never being boring
We dressed up and fought, then thought: "Make amends"
And we were never holding back or worried that
Time would come to an end
We were always hoping that, looking back
You could always rely on a friend

Now I sit with different faces
In rented rooms and foreign places
All the people I was kissing
Some are here and some are missing
In the nineteen-nineties
I never dreamt that I would get to be
The creature that I always meant to be
But I thought in spite of dreams
You'd be sitting somewhere here with me

'Cause we were never being boring
We had too much time to find for ourselves
And we were never being boring
We dressed up and fought, then thought: "Make amends"
And we were never holding back or worried that
Time would come to an end
We were always hoping that, looking back
You could always rely on a friend

And we were never being boring
We were never being bored
'Cause we were never being boring
We were never being bored



«1516171819»

10 siguientes

Mejores ofertas de El-Cigarrillo-Electronico en Rebajas.Guru

Sí, quiero ser socio VIP  | Ayuda | Contacto