ÚLTIMES REFLEXIONS ABANS D’APAGAR L’ORDINADOR
¿Quant de temps els queda, als llibres, tal com
ara els coneixem? L’olor de les fulles
relligades en l’ordre necessari
per a l’emoció, el pes inequívoc
de la matèria sostinguda entre
les mans, l’elasticitat de la llum
–a voltes còncava, a voltes convexa–
en passar cada pàgina. Imagino
la perplexitat de tots aquells éssers
que van néixer amb l’ànima de paper
–posem els corcs, les aranyes, els àcars,
els insomnes que xuclen la sang blanca
de la cel∙lulosa– quan no existeixin
llibres a les lleixes. Penso també,
és clar, en els avantatges derivats
del canvi: les cases s’eixamplaran,
s’estendrà l’espai, apareixeran
parets allà on ja no les sospitàvem.
D’aquesta manera tindrem més metres
cúbics per omplir-los de solitud.
ÚLTIMAS REFLEXIONES ANTES DE APAGAR EL ORDENADOR
¿Cuánto tiempo les queda, a los libros,
tal y como los conocemos? El olor de las hojas
cosidas en el orden necesario
para la emoción, el peso inequívoco
de la materia sostenida entre
las manos, la elasticidad de la luz
–a veces cóncava, a veces convexa–
al pasar cada página. Imagino
la perplejidad de todos esos seres
nacidos con el alma de papel
–la carcoma, por ejemplo, las arañas, los ácaros,
los insomnes que chupan la sangre blanca
de la celulosa– cuando ya no existan
libros en las repisas. Pienso también,
claro, en las ventajas derivadas
del cambio: las casas se expandirán,
se abrirá el espacio, aparecerán
paredes donde no las sospechábamos.
De esa manera tendremos más metros
cúbicos para llenarlos de soledad.
GEMMA GORGA
